Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història

Els inicis geganters de Tàrrega.

La nostra història és breu, però alhora molt intensa. Tàrrega és una petita ciutat,  d’aproximadament 17.000 habitants, situada en mig de les terres de secà.

La primera referència dels gegants de la ciutat, és a l'Arxiu Comarcal de l'Urgell (fotografia) es troba dipositat al fons municipal de Tàrrega, Llibre de Serimònies 1592-1661, foli 158 v,de la processó de Corpus 1 de juny de 1600.

En aquest llibre es documenta l’ordre que seguien les processons de Corpus d’aquella època, encapçalades per la bandera de la vila, el “jagant de la vila”, i a continuació, les creus i les banderes de les cofraries.

La segona dada oficial dels nostres gegants, trobada en un document de  l’Ajuntament de Tàrrega, és un pagament per la construcció d'un gegant i la despesa al portador durant la processó del Corpus amb data del 2 de juny de 1603.

La nostra colla té un bestiari complert, compost per quatre parelles de gegants. La primera d’aquestes parelles es diuen Ramon Berenguer I i Almodis. Amb data de naixement el 1870, pel que sabem, s’han restaurat dues vegades i són del barri de la Mercè de Tàrrega.

La segona parella, amb data de naixement el 1953,  els vam rebatejar l’any 2010 canviant-los-hi el nom d’Isabel i Ferran per Jaume I i Violant d’Hongria i són del Carrer Major de Tàrrega.La tercera parella també varen nàixer el 1953, són els nostres gegants més emblemàtics,  per això representen el nostre ajuntament. Es diuen Eloi i Alba, duen noms molt coneguts pels targarins ja que Sant Eloi és el patró de la nostra ermita, situada al parc que porta el mateix nom, i la Verge de l’Alba és la patrona de la nostra parròquia, situada a la Plaça Major.

La quarta parella també daten del 1953. Són del barri del Carme, es diuen Hereu i Pubilla i van vestits de folklòrics catalans.

També tenim uns gegantons amb data 1960, són del barri de la Mercè, són molt divertits, l’Escamarlà, que pot tocar una espècie de trompeta i la Sípia, que toca els platerets.

També tenim vuit capgrossos molt simpàtics: Catalanet, Popeye, Castanyera, Dimoni, Nen Trapella, Negret, l’Avi Pep i l’Anna que, quan estant contents, saben fer un ball molt divertit.

I per acabar amb el nostre imatgeria, tenim una nana que es diu Honorata, no és molt afavorida però al mateix temps és simpàtica.

La nostra colla és plena d’il·lusió i ganes de fer coses. Aquesta il·lusió es compartida per tots nosaltres, principiants i veterans en el món geganter, però tots amb experiència en el món d’entitats folklòriques catalanes. Tot el nostre bestiari té danses pròpies.”

L’experiència més forta va ser el nomenament de Tàrrega com a CIUTAT GEGANTERA 2009. Vam  assumir una gran responsabilitat portant i fent ballar, durant tot un any, els gegants i gegantons de l’Agrupació de Geganters de Catalunya (Treball, Cultura, Pau i Alegria) per arreu de Catalunya i a Luxemburg.

Hem viscut sortides inoblidables per exemple, l’octubre de 2009, varem tenir l’honor d’assistir al bateig dels gegantons Pau i Alegria en el marc de la FIRA DEL MÓN GEGANTER de Cassà de la Selva. A l’agost del mateix any, vam viatjar a Luxemburg amb els gegants  Treball i Cultura. També va ser molt important, l’agost del 2011, el XXIVè aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics a Grenoble (França) amb els capgrossos de l’A.C.F.G.T.

Podríem continuar explicant moltes més coses: cada sortida, passejada, ballada, sopar, esmorzar, ... però no hi hauria prou espai per explicar totes les experiències viscudes durant aquests anys.
PER SEMPRE “MOLTA FAL·LERA”