Sebastià Pijuan
Sebastià Pijuan Sacerdot-Missioner a l'Uruguai
El Sebatià va marxar cap a l'Uruguai al novembre de 1967, tenia 24 anys. Al Seminari de Solsona va cursat fins a tercer de Teologia, va continuar al Seminari de Montevideo durant dos any. El 1970 va fer el diaconat a la ciutat de José Pedro Varela, on s'ordenà sacerdot el 29 de novembre del mateix any i, fins aleshores, d'una parròquia cap a una altra, ha passat la major part de la seva vida a l'Uruguai.
Fa algun temps s'ha jubilat, però no per deixar l'Uruguai, sinó per quedar-s'hi un temps més a petites comunitats i viure la dedicació als altres amb més tranquil·litat, la qüotidianitat de la vida i, com Ell diu, en un dels seus llibres, passar-ho acompanyant la comunitat, que necessita ser acompanyada amb la presència d'un sacerdot, jubilat, sense càrrecs i sense preses, amb capacitat d'escoltar-los i continua dient:
-Jubilar-me per agrair el regal de tantes experiències viscudes en comunitat i per enfortir la fe en Jesús a travès de la Paraula de l'Evangeli i l'oració pausada i contemplativa. Per sortir a caminar, observar la natura i tenir temps per a un mateix.
Aquest és l'epíleg del seu últim llibre "Vivències d'un creient". A mesura que vaig acabant d'escriure, les meves vivències, estic convençut que estem quedant: CECS, el nostre cor no dóna l'abast a conèixer el món en què vivim. DESHUMANITZATS, els grans signes d'amor, solidaritat, justícia, bondat i perdó no els veiem. EMPOBRITS, el petó d'una mare i la soletat d'un àvi no criden l'atenció. Però, ESPERANÇATS perquè l'amor i la bondat són possibles.